Festa de graduacio a la universitat

Avui s'ha celebrat la festa de graduacio dels estudiants de la universitat de Kagoshima. El acte es celebra just darrere de la residencia on estic jo. El lloc es un centre esportiu prou gran per acollir a tota la gent que havia d'anar. Per desgracia la festa nomes esta permesa per als que es graduen(obviament) i per als familiars aixi que no he pogut entrar per veure com es el acte en si. Lo curios(al menys per a mi) d'aquesta celebracio es que es una de les poques ocasions en que les noies es posen un kimono. Els altres moments son el de la celebracio de la majoria d'edat i el del casament. Ja no se si es part de la tradicio, pero al menys en el laboratori on estic asignat jo, es celebrara una petita festa per als graduats que hi pertanyen.

Viatge a Kioto i Nara

El dia 20 vaig anar a un dels dos llocs on volia anar durant la meva estança al Japó, Kioto. L’altre era per suposat Tokio.
El viatge va durar 3 dies (primer i tercer dia van ser guiats i el segon ens el van donar lliure per fer el que vullguerem) i va estar organitzat per la universitat de Kagoshima de cara als estudiants d’intercanvi. Erem gaire be 60 persones junt amb professors de la universitat que ens van acompanyar.
D’aquestos tres dies, el primer i el segon, vam visitar part dels temples que hi ha per Kioto. Es impossible veurels tots en dos dies perquè n’hi han un fum. El tercer el vam dedicar a veure altres temples i zones d’interés per la ciutat de Nara.
Durant el primer dia visitarem alguns dels temples mes importants de la ciutat.



Era una mica estressant perquè anàvem de temple en temple sense parar. De vegades ens feien visita guiada per el recinte dels temples i de vegades ens soltaven com a un ramat de cabres. No teníem mai mes d’un hora per veure cada temple. Tot i així sempre hi havia retrassos peque algú es perdia per dins comprant records de cada lloc. A les 6 anàrem a l’hotel per sopar un bufet lliure que ens tenien preparat.



El problema es que quant es va acabar el menjar de les safates, no tornaven a posar-ne. Molts ens vam quedar en gana perquè els coreans van arrasar amb tot el que van poder. Sort que alguns vam sortir mes tard per fer un resopar i veure una mica com era Kioto de nit. Llegint la guia que duia posava que molts dels restaurants de la ciutat no acullen amb molt d’entusiasme als clients que no son japonesos. Al llegir-ho em resultava difícil de creure però era veritat. A molts llocs que entrarem no ens miraven en molt bona cara per el fet de ser de fora. Tot i així ens ho passarem be.
El dia que ens van donar lliure cadascun va anar per el seu comte. Gairebé la meitat de la gent se’n va anar al parc d’atraccions Universal Studios que hi ha a Osaka, a 30 minuts(mes o menys) amb tren des de Kioto. Alguns perquè ja estaven cansats de veure temples el dia d’abans o be perquè en els seus respectius països no tenen cap tipus de parc d’atraccions.
Jo me’n vaig anar amb Matt (un australià que es company de classe de japonès), Andres i Cecília, un colombià i una brasilera que vaig conèixer al poc d’arribar a Kagoshima però que ens havíem trobat poques vegades. Tots quatre vam visitar altres temples i el castell de Kioto.



El tercer i ultim dia va tocar Nara. A les 6 i mitja del mati tots havíem d’estar desperts per esmorzar alguna cosa i emprendre camí. La veritat es que abans d’anar al Japó desconeixia que Nara fora una ciutat tant important, però nomes veure els temples em vaig adonar que també era una visita obligada. La ciutat es prou mes petita que Kioto però els temples que vam veure estaven igual o millor conservats que a Kioto. El primer temple en visitar, el Houryuu-ji era enorme i amb raó es considerat Patrimoni de la Humanitat.
Altre lloc important en Nara va ser el temple de Kasuga, on es troba el gran Buda. Tot el recinte del temple estava ple de cérvols en llibertat que es barrejaven amb la gent que anava a visitar el temple. El edifici era enorme, amb 3 forats significatius que coincidien amb la boca i els ulls de la figura del Buda que hi ha dins. Nomes al veure allo em vaig fer una idea de lo enorme que seria.




Després d’estar-hi una estona, vam veure un parell de temples mes i cap a casa.
Nomes aterrar en Kagoshima vam anar directes al autobus. No sabíem perquè, però l’autobus de tornada es va convertir en un microbús i en prous esforços hi vam cabre tots.



El viatge en general va estar prou divertit per la quantitat de gent que anàvem. Vaig tindre oportunitat de conèixer a mes gent que encara no coneixia.Em va faltar trobar una geisha o maiko per fer-m’hi una foto. Espere trobar-ne en alguns dels pròxims viatges, encara que se que serà difícil ja que en tot Japó no n’hi han mes de mil.

Com sempre la resta de fotos les teniu al flickr.

El meu viatge a Tokio

Aquesta setmana passada vaig anar a visitar Tokio. Un viatge de 5 dies que vaig fer junta amb Tom, un company angles que vaig conèixer nomes arribar a la residencia.
Nomes arribar ens en vam anar cap al hotel per deixar tot el equipatge i començar a veure llocs. Lo primer en veure va ser la zona per on estàvem, Shinjuku. Alli teníem per exemple, el govern metropolità de Tokio, carrers tots plens amb grans superfícies (sakuraya, yodobashi camera i bic camera) per comprar tot tipus d’aparells electrònics(especialment cámares de fotos).



Després de veure tot allò, que no va ser poc, vam canviar de zona per veure una mica per veure el barri de Shibuya, on hi ha una part prou coneguda que es ven tot tipus de roba extravagant que encara no puc entendre com molts japonesos se la posen.



Ja fent-se de nit vam anar a un encreuament famós que hi ha per Shibuya que sempre esta ple de gent.



Havent sopat per allí tornarem cap a la zona de Shinjuku, ja que si es feia molt tard no teníem mitja de transport per tornar a la zona del hotel. Es una cosa que em va estranyar. Una ciutat com Tokio i que de nit no tingui el metro en funcionament o al menys cap tipus de transport per arribar a les zones principals de la ciutat. Abans de tornar al hotel visitarem els carrers de Kabuki-cho, una zona que s’anima al fer-se fosc. Es una mica estressant passar per allí perquè tot el rato tens a gent intentan-te convèncer d’entrar a certs locals.



El 2on dia no va acompanyar gaire per culpa de la pluja. Visitarem la part de Ikebukuro on hi havia un saló de l'automovil de Toyota. Era un edifici enorme on es podien veure exposicions de gaire be tots els models de cotxes de Toyota. Per desgracia el edifici estava tancat per motius de festa setmanal. Per la mateixa part hi havia un edifici de 240 metros d’altura amb tot tipus de tendes, restaurants, e inclús un petit part d’atraccions. Donava per passar-se-hi tot el dia.



Per la tarde vaig tornar a la zona de Shinjuku per pujar al mirador del edifici del govern metropolità de Tokio. Al estar plovent no es va poder veure gaire lluny perquè estava tot molt emboirat però sabia que ja no tornaria a tindre oportunitat de pujar-hi ja que l'endemà anavem a un altra part de la ciutat.



El 3er dia lo primer que va tocar fer va ser anar a portar tot el equipatge al hostel que teníem reservat a la zona de Asakusa. No va costar gaire arribar-hi perquè a la web explicaven prou be per on tirar. El hostel va estar prou be (ben organitzat i prou barat per a estar en Tokio). Tots els que hi estàvem allotjats érem estrangers. En part es normal ja que els japonesos no estan acostumats a compartir habitació amb altres persones que no coneixen.



De camí al hostel, vaig passar per un portal enorme que els japonesos coneixen com Kaminari-mon (portal de la tempesta elèctrica). Passat aquest portal s’anava per un carrer tot ple de tendes amb records de la zona que conduïa a un altre portal que donava pas al temple de Sensoji.



després de passar-hi gairebé tot el mati. Vaig anar a la part que m’interessava mes veure, el barri d’Akihabara. Un barri ple d’aparells electrònics de tot tipus. Tota la il·lusio que tenia em va anar passant segons anava passejant per la zona i veient totes les tendes que hi havia ja que no vaig veure res que no haguera vist abans. Alguna tenda que venia jocs de consoles de l’any de la picor però res mes estrany. Tot i així m’hi vaig passar tota la tarde. Lo normal es pensar que les tendes son nomes els baixos de cada edifici, però es que quant hi entres et dones compte de que tots els edificis tenen de 6 a 8 plantes amb tot tipus de tendes. Es una zona que calen al menys un parell de dies si es vol veure sencera, però jo amb una tarde en vaig tindre mes que prou.



Al 4rt dia vam visitar el barri de Ginza. Nomes sortir de l'estacio de metro vam veure el Kabukiza. Un teatre dels mes grans on es representa el típic teatre japonès.



Tot seguit anàrem al edifici de Sony on es podien veure totes les coses noves que van a traure durant aquest any. A la mateixa zona de Ginza estava el mercat de Tsukiji, conegut perquè cada mati s’hi porte una gran quantitat de peix que es ven per els carrerons que te el mercat.



després de dinar anàrem a la zona de Marunouchi, on esta el Palau imperial. Te uns jardins prou grans. Ens vam quedar en ganes de veure el interior del palau però aquell dia estava tancat per la visita d’uns representants d’equador.



Per acabar el dia vam veure la zona de Roppongi on hi ha un espai enorme d’edificis tot ple de tendes i un mirador a l’ultim pis del edifici mes alt. Alla varem poder veure la posta de sol per darrere del Fujisan.



Al 5è i ultim dia em va tocar anar tot sol ja que Tom havia d’anar a una illa a prop de Tokio per feina de la universitat.
No quedava molt mes que el barri de Ueno on hi havia el Ameyoko. Un mercat prou gran on es venia Roba, sabates, peix i (no se perquè) algunes tendes amb articles per a practicar el golf. Em vaig passar gairebé tot el mati per aquells carrerons fins que es va fer l’hora per tornar a recollir la bossa i anar a l’aeroport de Haneda per tornar a Kagoshima.




El viatge va estar prou be. Vaig poder veure mes o menys les zones mes interessants de Tokio. Tot sense parar de caminar gaire ja que la ciutat es enorme. Segur que m’he deixat moltes coses per veure però per al temps que hi vaig estar ja ha estat be.
Abans d’anar em pensava que Tokio seria un ciutat molt cara però no se’n va molt del preus que tenim a València, Barcelona o Madrid. Respecte als preus dels aparells electrònics, també em pensava que serien molt mes barats però no he vist res que no es pugi trovar avui en dia per Internet.
El tracte dels japonesos a Tokio ha sigut una mica diferent del que hi ha en Kagoshima. No te’n pots fiar tant d’ells ja que aquí diuen lo que els interessa. Un exemple es el de la primera nit on un japonès ens va oferir un nomihoudai (beu tant com puguis) per 1000yens (que vindrien a ser cosa de 7€ mes o menys). Ens va parèixer molt barat per els preus que hi havia a la ciutat. Al arribar al local i sentar-mos. Ens van dir que si que eren 1000yens però que teníem que demanar algo de menjar. La comanda mínima era de 2000yens per cap. Tot i així el lloc no va estar gens malament i va valdre la pena anar-hi. Aquestes coses van fer que no sentirem la seguretat que tens a Kagoshima quan surts.
La quantitat de gent que hi ha per qualsevol lloc de la ciutat lleven una mica les ganes de caminar ja que costa mes de lo normal arribar als llocs.
En definitiva Tokio es un bon lloc per anar de turisme però no m’hi quedaria a viure per res del mon.

Si voleu veure la resta de les fotos les teiu pujades com sempre al flickr.

I seguixen entrant-hi mes coses...

Poc despres d'arribar em vaig donar compte de que molts estrangers i també molts japonesos utilitzen el diccionari electrònic per a traduir del japonès al angles i del angles al japonès. En un començament no tenia intenció de comprar-ho però prou gent me ho ha recomanat per a poder millorar mes de pressa el meu japonès així que aquest dilluns em vaig decidir a demanar-ne un. Junt amb el meu tutor varem mirar els preus de una web japonesa que la veritat esta molt be i te de tot. El únic problema es que esta en japonès i per això vaig haver de demanar ajuda al tutor per a que em traduís tot el que hi havia. Ahir per la tarde em va arribar i des de llavors que estic intentant entendre el menús i totes les aplicacions que te. Esta completament en japonès i coste una mica d'entendre. Tenia la esperança de que el llibre d'instruccions tinguera alguna part en angles per a lo basic però res de res. Poc a poc vaig aprenent totes les seccions però em pareix que tardaré prou temps en arribar a dominar-lo.

Nova incorporació a la meva habitació

Quant vaig arribar a Kagoshima després de les vacances de Nadal em va passar pel cap el comprar-me un calentador d'aigua i aquesta tarde he anat a comprar-me'l a la tenda d'electrodomèstics que tinc mes a prop de casa. En tenien un fum a tots els preus. No se que farien els mes cars pero tot i així he comprat dels mes barats que hi havien ja que amb que calenti l'aigua em sobra. De moment m'hi he fet un parell d'infusions i un ramen instantani i la maquina funciona a la perfecció.